Natzarens 2017
21 preguntes sobre la Setmana Santa
1. ¿Què és la Setmana Santa?
És la setmana en què recordem i revivim la Passió i la Mort de Jesucrist a la Creu per salvarnos del pecat. Té un final feliç: l’alegria de la Resurrecció. Acompanyem a Jesús fins el Calvari, com ho va fer la Verge Maria, per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres, conscients de la Misericòrdia de Déu. És un temps de santedat, de molta gràcia de Déu: una oportunitat per convertir-nos i penedir-nos dels nostres pecats i créixer en l’amor a Déu i als altres.
És la setmana en què recordem i revivim la Passió i la Mort de Jesucrist a la Creu per salvarnos del pecat. Té un final feliç: l’alegria de la Resurrecció. Acompanyem a Jesús fins el Calvari, com ho va fer la Verge Maria, per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres, conscients de la Misericòrdia de Déu. És un temps de santedat, de molta gràcia de Déu: una oportunitat per convertir-nos i penedir-nos dels nostres pecats i créixer en l’amor a Déu i als altres.
2. ¿Quina relació hi ha entre la Passió del Senyor i nosaltres?
Els nostres pecats –no els dels jueus ni els dels romans– són la causa de la Passió i de la mort de Crist. Si no haguéssim pecat Jesús no hauria mort a la Creu per salvar-nos. Jesucrist –el Fill de Déu fet Home– patí un suplici terrible per redimir-nos i obrir-nos les portes del Cel. És un misteri, però el pecat és com tornar a crucificar a Jesús, perquè cada pecat va augmentar més el seu patiment. Si l’estimem no voldrem fer-lo patir i intentarem evitar el pecat.
Els nostres pecats –no els dels jueus ni els dels romans– són la causa de la Passió i de la mort de Crist. Si no haguéssim pecat Jesús no hauria mort a la Creu per salvar-nos. Jesucrist –el Fill de Déu fet Home– patí un suplici terrible per redimir-nos i obrir-nos les portes del Cel. És un misteri, però el pecat és com tornar a crucificar a Jesús, perquè cada pecat va augmentar més el seu patiment. Si l’estimem no voldrem fer-lo patir i intentarem evitar el pecat.
3. ¿Com va ser la Passió i mort del Fill de Déu?
Va ser duríssima: traïció de Judes (un del seus deixebles), abandonament de la resta dels Apòstols, judici injust (cops, burles, humiliacions, odi), fam, set, flagel·lació, coronació d’espines, crucifixió…, fins a morir per asfixia i dessagnat.
Va ser duríssima: traïció de Judes (un del seus deixebles), abandonament de la resta dels Apòstols, judici injust (cops, burles, humiliacions, odi), fam, set, flagel·lació, coronació d’espines, crucifixió…, fins a morir per asfixia i dessagnat.
4. ¿Jesús podia haver evitat tant de patiment?
Sí. El Senyor patí la seva Passió i mort perquè va voler, lliurement, per amor, perquè ens estimava. Podia haver-ho evitat, escollint qualsevol altra manera de salvar-nos. El seu amor és immens.
Sí. El Senyor patí la seva Passió i mort perquè va voler, lliurement, per amor, perquè ens estimava. Podia haver-ho evitat, escollint qualsevol altra manera de salvar-nos. El seu amor és immens.
5. ¿Perquè Déu escollir la Creu per salvar-nos?
És un misteri. Però, encara que no ho entenem, és un fet històric: Jesucrist morí crucificat, per redimir-nos, en temps de Ponç Pilat, a Jerusalem, l’any 33. La seva Passió és la prova definitiva de l’amor de Déu pels homes. No hi ha amor més gran que el de qui dóna la vida pels seus amics (no només diners, temps o coses). No podem dubtar mai de la Misericòrdia divina. Jesucrist a la Creu és solidari del malalt, el pobre, el maltractat, de tothom qui pateix injustícies. Quan mirem el sant Crist ens sentim estimats per Déu. El sacrifici –patir per amor– és la prova de l’amor vertader. Amor és entrega. I donar i donarse costa. L’amor i el dolor són dos cares d’una mateixa moneda. Perquè estimem, patim amb les penes dels altres. Qui no està disposat a patir no pot estimar de veritat.
És un misteri. Però, encara que no ho entenem, és un fet històric: Jesucrist morí crucificat, per redimir-nos, en temps de Ponç Pilat, a Jerusalem, l’any 33. La seva Passió és la prova definitiva de l’amor de Déu pels homes. No hi ha amor més gran que el de qui dóna la vida pels seus amics (no només diners, temps o coses). No podem dubtar mai de la Misericòrdia divina. Jesucrist a la Creu és solidari del malalt, el pobre, el maltractat, de tothom qui pateix injustícies. Quan mirem el sant Crist ens sentim estimats per Déu. El sacrifici –patir per amor– és la prova de l’amor vertader. Amor és entrega. I donar i donarse costa. L’amor i el dolor són dos cares d’una mateixa moneda. Perquè estimem, patim amb les penes dels altres. Qui no està disposat a patir no pot estimar de veritat.
6. ¿Què ens ensenya la Passió del Senyor?
Tot el que Déu ens estima: Déu Pare ens entrega el seu Fill, el que més estima. I com n’és de greu, de dolent, el pecat.
Tot el que Déu ens estima: Déu Pare ens entrega el seu Fill, el que més estima. I com n’és de greu, de dolent, el pecat.
7. ¿Realment Déu ens estima tant?
Sí. La Passió de Jesús és la prova definitiva de l’amor de Déu per cada persona. Déu no pot fer més per nosaltres: s’ha fet home i ens ha donat la seva vida. Pocs donarien la vida per salvar a un innocent. I Jesús s’ofereix per nosaltres, pecadors. La Misericòrdia de Déu és infinita i ens salva.
Sí. La Passió de Jesús és la prova definitiva de l’amor de Déu per cada persona. Déu no pot fer més per nosaltres: s’ha fet home i ens ha donat la seva vida. Pocs donarien la vida per salvar a un innocent. I Jesús s’ofereix per nosaltres, pecadors. La Misericòrdia de Déu és infinita i ens salva.
8. ¿El pecat és tant dolent?
El pecat ens fa esclaus: fem el que no voldríem fer (el mal) i no fem el que volem fer (el bé). El mal debilita la nostra voluntat, cega la intel·ligència i ens impedeix estimar. Ens sentim humiliats. El mal moral és més greu que el mal físic. Jesús primer perdona al paralític els seus pecats i només després el cura de la seva paràlisi. És més important la felicitat eterna que la felicitat temporal, i la salut espiritual que la salut corporal. Les coses són bones o dolentes en la mesura en què ens acosten o allunyen de Déu, del cel i dels altres. L’únic que pot impedir que anem al cel –si no ens penedim– és el pecat. Hi ha gent que ho té tot i que no és feliç. Perquè el secret de la felicitat és estimar i sentir-se estimat. Qui té una família i amistats és feliç. El pecat ens impedeix estimar, ens aïlla, ens fa egoistes. L’enemic número u de la nostra felicitat –terrena i eterna– és el pecat. Darrera de molts problemes de relació personal –familiar, professional i social– hi ha falta d’humilitat: orgull, enveja, impaciència, mandra, sensualitat, odi.
El pecat ens fa esclaus: fem el que no voldríem fer (el mal) i no fem el que volem fer (el bé). El mal debilita la nostra voluntat, cega la intel·ligència i ens impedeix estimar. Ens sentim humiliats. El mal moral és més greu que el mal físic. Jesús primer perdona al paralític els seus pecats i només després el cura de la seva paràlisi. És més important la felicitat eterna que la felicitat temporal, i la salut espiritual que la salut corporal. Les coses són bones o dolentes en la mesura en què ens acosten o allunyen de Déu, del cel i dels altres. L’únic que pot impedir que anem al cel –si no ens penedim– és el pecat. Hi ha gent que ho té tot i que no és feliç. Perquè el secret de la felicitat és estimar i sentir-se estimat. Qui té una família i amistats és feliç. El pecat ens impedeix estimar, ens aïlla, ens fa egoistes. L’enemic número u de la nostra felicitat –terrena i eterna– és el pecat. Darrera de molts problemes de relació personal –familiar, professional i social– hi ha falta d’humilitat: orgull, enveja, impaciència, mandra, sensualitat, odi.
|
9. ¿Necessitàvem ser salvats?
Sí. Jesús predica la conversió i el penediment perquè som esclaus del pecat i necessitem canviar. Encara que sabem que la felicitat ve de l’amor, amb freqüència caiem en la trampa del pecat. L’home no pot salvar-se a si mateix. Sense l’ajut de l’amor misericordiós de Déu som incapaços de perseverar en el bé i d’evitar el mal. I només Déu pot perdonar i rentar les nostres culpes. 10. ¿Som pecadors?
L’experiència personal ens demostra que som dèbils. Quan ens penedim dels nostres pecats reconeixem que hem obrat malament. “Perdona les nostres culpes” (Parenostre); “pregueu per nosaltres pecadors” (Avemaria). Confiem en la misericòrdia de Déu. I renovem el propòsit d’intentar ser bons i fer el bé al nostre voltant. “El que estigui sense pecat que tiri la primera pedra” (Joan 8, 1- 11). I varen marxar tots. Si som sincers ens veurem com som realment: èxits i fracassos, virtuts i defectes, encerts i errors. Si reconeixem la nostra culpa, Déu ens perdona sempre, com un metge cura a un malalt. |
|
11. ¿La Creu de Crist por salvar-nos?
Només Jesucrist ens pot salvar. Cap líder o partit polític ens pot salvar: ni els diners, ni el poder o la fama. El perdó de Déu, la seva infinita Misericòrdia, ens salva, ens purifica. L’amor de Déu és més poderós que el pecat.
Només Jesucrist ens pot salvar. Cap líder o partit polític ens pot salvar: ni els diners, ni el poder o la fama. El perdó de Déu, la seva infinita Misericòrdia, ens salva, ens purifica. L’amor de Déu és més poderós que el pecat.
12. ¿Quins foren els amics de Jesús durant la Passió?
La seva Mare Santa Maria, les santes dones, san Joan, la Verònica, el Cirineu, el bon lladre, el centurió…, i ara també nosaltres si vivim bé la Setmana Santa. Per Jesús va ser un consol notar l’afecte d’aquestes persones… i ara el nostre.
La seva Mare Santa Maria, les santes dones, san Joan, la Verònica, el Cirineu, el bon lladre, el centurió…, i ara també nosaltres si vivim bé la Setmana Santa. Per Jesús va ser un consol notar l’afecte d’aquestes persones… i ara el nostre.
13. ¿Perquè alguns no valoren el sacrifici de la Passió del Senyor?
De vegades per ignorància. Alguns no saben que Déu és Amor, que ens estima com a fills seus, que ens perdona sempre que ens penedim, que ens vol feliços. Els qui veuen a Déu com un estrany o un enemic no entenen els seus gestos d’amor. A més a més, el pecat cega. L’orgull impedeix reconèixer la veritat i obrir-se a l’amor de Déu. L’autosuficiència ens allunya de Déu i dels altres, convertint-nos en solitaris i dèbils.
De vegades per ignorància. Alguns no saben que Déu és Amor, que ens estima com a fills seus, que ens perdona sempre que ens penedim, que ens vol feliços. Els qui veuen a Déu com un estrany o un enemic no entenen els seus gestos d’amor. A més a més, el pecat cega. L’orgull impedeix reconèixer la veritat i obrir-se a l’amor de Déu. L’autosuficiència ens allunya de Déu i dels altres, convertint-nos en solitaris i dèbils.
14. ¿Costa acceptar la realitat de la Creu?
Sí. També els Apòstols es varen posar tristos quan Jesús els anuncià que moriria a la Creu. Fins i tot Pere intentà fer canviar d’opinió al Senyor, qui va haver de corregir-lo amb duresa: aparta't de mi, Satanàs, perquè no vols que es compleixi la voluntat del meu Pare Déu. Rebel·lar-se davant del dolor, la malaltia o el patiment és normal i molt humà. Però en la Santa Creu hauríem de veure una ocasió de retrobar-nos amb Déu i amb els homes. El dolor és la pedra de toc de l’amor vertader.
Sí. També els Apòstols es varen posar tristos quan Jesús els anuncià que moriria a la Creu. Fins i tot Pere intentà fer canviar d’opinió al Senyor, qui va haver de corregir-lo amb duresa: aparta't de mi, Satanàs, perquè no vols que es compleixi la voluntat del meu Pare Déu. Rebel·lar-se davant del dolor, la malaltia o el patiment és normal i molt humà. Però en la Santa Creu hauríem de veure una ocasió de retrobar-nos amb Déu i amb els homes. El dolor és la pedra de toc de l’amor vertader.
15. ¿Perquè l’Església parla del pecat?
Per parlar-nos del perdó. Com els metges parlen de les malalties, per recordar-nos que la medicina pot curar-les. L’Església parla de la Misericòrdia de Déu i de la necessitat del perdó i de la conversió.
Per parlar-nos del perdó. Com els metges parlen de les malalties, per recordar-nos que la medicina pot curar-les. L’Església parla de la Misericòrdia de Déu i de la necessitat del perdó i de la conversió.
|
16. ¿Perquè representem la Passió del Senyor?
Per ajudar a recordar tot el que Jesús patí per nosaltres. Les coses ens entren pels sentits. Una abraçada, un petó o un regal manifesten amor. Donar un petó a una imatge o una estampa o una medalla de Jesús o de la Mare de Déu ens acosta al Senyor i a Maria, com la foto dels nostres pares o familiars. El que hauríem fet per Jesús fa vint segles ho podem fer ara: acompanyar-lo en silenci, resar amb Ell, netejar-li el rostre com la Verònica, carregar el pes de la Creu com Simó de Cirene, consolar a la Mare de Déu, etc. També avui –com aleshores– alguns seran només espectadors o curiosos o se’n burlaran, però nosaltres volem ser amics i deixebles del Senyor. 17. ¿ Perquè surten les confraries al carrer?
Perquè cada confraria és una catequesi. La Setmana Santa és com una gran catequesi formada per cada una de les confraries. Els passos –amb les seves figures: Jesucrist, la Verge, els apòstols, els soldats, etc.–, els confrares desfilant, les cambreres de la Verge, els penitents, etc., ajuden a tota la ciutat a reviure amb tota la seva força, i a actualitzar, la Passió i Mort del Senyor. 18. ¿Com podem viure bé la Setmana Santa?
Si el pecat és la causa de la Passió, la millor preparació és una bona confessió. L’alegria més gran que podem donar a Jesús i la seva Mare és que vegin que el seu sacrifici ha valgut la pena. L’alegria del perdó –notar la Misericòrdia de Déu– omple de pau la nostra ànima. Acompanyar el Senyor com ho hauríem fet fa vint segles és la millor manera de viure la Setmana Santa. El silenci, la oració o el sacrifici són gestos que reflexen la nostra unió íntima amb Jesús. Si volem podem ser un altre Simó de Cirene, o la Verònica o qualsevol altre personatge de l’Evangeli. |
19. Via Crucis (es pot guanyar la indulgència plenària).
Acompanyem Jesús en el camí del Calvari, demanant-li perdó pels nostres pecats que l’han portat a la creu, i donant-li gràcies perquè amb la seva mort i Resurrecció ens ha guanyat la salvació i la vida.
1. Jesús és sentenciat a mort.
2. Jesús porta la Creu a coll.
3. Jesús cau sota el pes de la Creu.
4. Jesús troba la seva Mare Santíssima.
5. El Cirineu ajuda a Jesús a portar la Creu.
6. La Verònica eixuga la cara a Jesús.
7. Jesús cau per segona vegada a terra.
8. Jesús consola a les dones de Jerusalem.
9. Jesús cau a terra per tercera vegada.
10. Despullen a Jesús i li donen fel i vinagre.
11. Jesús és clavat en la Creu.
12. Jesús mor en la Creu.
13. Jesús és davallat de la Creu.
14. Jesús és posat en el sepulcre.
Acompanyem Jesús en el camí del Calvari, demanant-li perdó pels nostres pecats que l’han portat a la creu, i donant-li gràcies perquè amb la seva mort i Resurrecció ens ha guanyat la salvació i la vida.
1. Jesús és sentenciat a mort.
2. Jesús porta la Creu a coll.
3. Jesús cau sota el pes de la Creu.
4. Jesús troba la seva Mare Santíssima.
5. El Cirineu ajuda a Jesús a portar la Creu.
6. La Verònica eixuga la cara a Jesús.
7. Jesús cau per segona vegada a terra.
8. Jesús consola a les dones de Jerusalem.
9. Jesús cau a terra per tercera vegada.
10. Despullen a Jesús i li donen fel i vinagre.
11. Jesús és clavat en la Creu.
12. Jesús mor en la Creu.
13. Jesús és davallat de la Creu.
14. Jesús és posat en el sepulcre.
20. Dejuni i abstinència.
Jesús diu que podem purificar-nos dels nostres pecats fent penitència: amb l’almoina, l’oració i el dejuni (Mateu 6, 1-18). L’Església ens ajuda a concretar aquesta actitud amb:
a) abstinència (a partir dels 14 anys, no prendre carn el dimecres de Cendra i els divendres de quaresma);
b) dejuni (des dels 18 anys fins els 59).
Jesús diu que podem purificar-nos dels nostres pecats fent penitència: amb l’almoina, l’oració i el dejuni (Mateu 6, 1-18). L’Església ens ajuda a concretar aquesta actitud amb:
a) abstinència (a partir dels 14 anys, no prendre carn el dimecres de Cendra i els divendres de quaresma);
b) dejuni (des dels 18 anys fins els 59).
21. Dies de precepte.
El diumenge (de Rams o Sant) és l’únic dia de precepte de la Setmana Santa. Està moltrecomanat assistir als Oficis –Dijous Sant i Divendres Sant- però no es obligatori. És qüestió d’amor.
El diumenge (de Rams o Sant) és l’únic dia de precepte de la Setmana Santa. Està moltrecomanat assistir als Oficis –Dijous Sant i Divendres Sant- però no es obligatori. És qüestió d’amor.
© Mn Josep Ribot Margarit
